Filòsof i historiador de l’art, Georges Didi-Huberman és un dels pensadors europeus més interdisciplinars. És professor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París. Destaca per haver estudiat bastament els usos i els significats de les imatges en la cultura contemporània, especialment pel que fa a la seva dimensió ètica, política i simbòlica. Compta amb obres d’especial rellevància, com Imágenes pese a todo: una historia visual del Holocausto (Paidós, 2004) o Cuando las imágenes toman posición (Antonio Machado Libros, 2008). Recentment ha publicat Pasar, cueste lo que cueste (Shangrila, 2018), un llibre fruit de la col·laboració amb la poetessa grega Niki Giannari on fa abstracció de la situació dels refugiats i pensa els conceptes de pària, apàtrida i migrant. També els llibres Desear desobedecer: lo que nos levanta (I) i Imaginar recomenzar: lo que nos levanta (II), i enguany La Fabrique des émotions disjointes (Les Éditions de Minuit, 2024). Així mateix, ha estat comissari d’exposicions com L'Empreinte pel Centre Georges-Pompidou (París, 1997, en col·laboració amb Didier Semin) ; Fables du lieu, per a Le Fresnoy - Studio national des arts contemporains (Tourcoing, 2001) ; Atlas al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2010) o Soulèvements al Jeu de Paume (París, 2016), que es va presentar també al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol Insurreccions (Barcelona, 2017). Acaba d’innaugurar l’exposició En el aire conmovido: imagen, emoción, utopía en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, exposició que podrem veure al CCCB aquesta primavera.