Una de les característiques centrals de la novel·la moderna i contemporània és, inqüestionablement, la seva complexitat conceptual i formal del text.  A partir de mestres com Marcel Proust, James Joyce, Thomas Mann, Robert Musil o Hermann Broch queda definitivament superada la narrativa del segle XIX i la novel·la assoleix noves fites, gairebé insuperables, d’excel·lència i exigència artística.  Un dels elements que apareix de manera insistent en aquesta època de regeneració, renovació i engrandiment de la novel·la és el tema de l’autoreferencialitat, és a dir, quan l’autor o autora desplaça cap al text narratiu la delicada i difícil qüestió del plantejament de l’escriptura de la pròpia obra.  Al curs «El text! El text!» resseguirem el fenomen general de l’autoreferencialitat a través de tres obres genials que giren exclusivament a l’entorn d’aquest tema que s’ha instal·lat al món de la nostra literatura de manera permanent.

 

 

1. Introducció a l’autoreferencialitat a la tradició artística occidental.

2. L’autoreferencialitat a la literatura.

3. Virgínia Woolf i la situació de l’escriptura de dones autores.

4. Lectura d’Una cambra pròpia (1929) de Woolf.

5. Vladímir Nabókov i la literatura sobre literatura.

6. Lectura de Foc pàl·lid (1962) de Nabókov.

7. Bohumil Hrabal i la problemàtica de l’escriptor d’Europa de l’est.

8. Lectura d’Una solitud massa sorollosa (1976) de Hrabal.

 

 

Professor:
Sam Abrams és poeta, assagista i traductor. És també articulista d'opinió i crític literari a El Punt/Avui i El Mundo Catalunya.