Programa
17 de febrer: El context: la crisi de les categories polítiques
24 de febrer: Els inicis: l’acció política d’una apàtrida
3 de març: Per una política sense mitjans
10 de març: El paper prepolític de la violència
17 de març: El poder i la violència
24 de març: Violència i món
31 de març: La desobediència civil
Lectures de Hannah Arendt:
«Comprensión y política» a De la historia a la acción, Paidós, 1998
Escritos Judíos, Paidós, 2009
Sobre la revolución, Alianza, 2004
«Què queda? Queda la llengua materna» a Converses amb Hannah Arendt, Lleonrad Muntaner, 2006
Hombres en tiempo de oscuridad, Gedisa, 2001
Karl Marx y la tradición del pensamiento político occidental, Encuentro 2007
Sobre la violència, Angle Editorial, 2011
¿Qué es la política?, Paidós, 1997
«Desobediencia civil» a Crisis de la República, Taurus, 1998
Responsabilidad y juicio, Paidós, 2007
Lectures complementàries:
Birulés, Fina, Una herencia sin testamento. Hannah Arendt, Herder, 2007
Hilb, Claudia, 2007, «Violencia y política en la obra de Hannah Arendt», Al Margen, 21-22: 120-149.
Pitkin, Hannah, The Attack of the Blob, University of Chicago Press, 1998
Young-Bruehl, Elisabeth, Hannah Arendt, València: Alfons el Magnànim-IVEI, 1993.
Professora:
Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup GAPP (Grup arendtià pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bologna i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats a la filosofia política i al pensament de Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres.
Calendari: Divendres, del 17 de febrer al 31 de març, de 19:30h a 21h.
Preu: 120 € (7 sessions)
Més informació i reserves: academia@lacentral.com / 93 550 46 01
Imatge: Pere Puig
No definido
Fer-se càrrec del món: política i violència en el pensament de Hannah Arendt
Què significa fer-se càrrec del món segons Hannah Arendt?
Com es pot intervenir en el món?
Intentarem respondre aquestes preguntes a partir de la complexa relació entre política i violència establerta per Hannah Arendt.
Davant dels tràgics esdeveniments del segle XX, la política i els corrents tradicionals de pensament van resultar ineficaços i no van plantejar cap tipus d’intervenció. A partir d’aquesta constatació, seguint el recorregut d’Arendt, veurem si la violència pot ser una sortida d’emergència i resultar útil a un nivell constructiu.