Programa
Sessió 1 - El crepuscle del progrés: masculinitat i vulnerabilitat a la novel·la fantàstica
Aquesta sessió introdueix el marc històric i cultural de l’última època victoriana: la crisi de la fe, el darwinisme, la psicoanàlisi incipient i l’estètica decadent. Analitzarem com la vulnerabilitat —física, mental i imperial— es converteix en un símptoma de l’esgotament del model masculí del progrés i el domini. La literatura fantàstica emergeix com a espai on aquesta fragilitat pot ser narrada i figurada, sovint a través del cos.
Lectures recomanades:
El renaixement. Estudis d’art i poesia, Walter Pater (tr. de Marià Manent, Adesiara, 2012).
Raquel Cercós & Àngel C. Moreu, “La subversión del gentleman. Cuerpo y bellesa en el ethos victoriano”. Article disponible a: https://revistas.usal.es/tres/index.php/0212-0267/article/view/11287
Raquel Cercós, “Les pedagogies de la masculinitat. Thomas Arnold i el ‘Muscular Christianity’”. Article disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2535929
Explorarem L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886) com a relat paradigmàtic del conflicte entre moral i desig, ciència i repressió. Stevenson converteix el cos masculí en escenari d’una guerra civil interior, anticipant la psicologia freudiana. Londres, amb la seva doble geografia de respectabilitat i vici, actua com a metàfora de la divisió del jo.
Original i traducció recomanada:
- L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (tr. de Salvador Oliva, Quaderns Crema, 2011)
978-84-7727-482-7
Sessió 3. El desig com a perill: Wilde i l’estètica de la ruïna
El retrat de Dorian Gray (1890) dramatitza l’encreuament entre bellesa, corrupció i moralitat. Parlarem de com Wilde construeix un cos masculí que és alhora objecte d’admiració i d’ansietat, i de com la seva estètica de la ruïna exposa el caràcter performatiu de la masculinitat. Analitzarem també la persecució social de Wilde i la manera com la seva figura pública il·lumina la frontera entre art, desig i càstig.
Traducció recomanada
- El retrat de Dorian Gray (tr. de Jordi Larios, Quaderns Crema, 2008)
978-84-7727-184-0
Dràcula (1897) projecta les pors imperials en la figura del vampir: invasió, contaminació, sexualitat desbordada. El cos masculí britànic s’hi veu amenaçat per l’alteritat racial que desitja, mentre la modernitat tecnològica (el telègraf, el diari, la ciència) es mostra com una defensa insuficient. Llegirem Dràcula com a fantasia de control fallit i com a metàfora d’una masculinitat que ja no pot sostenir la seva pròpia hegemonia.
Traducció recomanada
- Dràcula (tr. de Xavier Zambrano, Viena, 2022)
978-84-18908-64-4
Sessió 5. Homes trencats, mons nous: Wells i l’home vulnerat per la ciència
Amb L’home invisible (1897), H. G. Wells presenta la ciència com una força de desintegració del subjecte. El científic modern esdevé literalment invisible —una figura del desig de poder i, alhora, de la seva autodestrucció. Aquesta sessió tancarà el curs traçant el pas de la vulnerabilitat gòtica al modernisme, del monstre com a alteritat externa a la consciència escindida del segle XX.
Traducció recomanada
- L’home invisible (tr. de Just Cabot, La Magrana, 2006)
978-84-7871-783-5