Programa

1. Édouard Manet (1832-1883) - 2 d'octubre
Es va atrevir a desmuntar un dels conceptes cabdals de l’art acadèmic: el finitio. Va gosar passar del mite al cos físic real.  L’escàndol estava servit i li van prohibir penjar obra al Salon. Velázquez va ser el seu mestre, Espanya la seva inspiració. I l’impressionisme va començar a esmolar els ullals. Tots els pintors van aprendre d’ell i no hi havia marxa enrere.

2. Claude Monet (1840-1926) - 9 d'octubre
Pintar realitats naturals evanescents li va fer obrir els ulls. Els reflexes dels rius o la boira del Tàmesi o els seus mestres holandesos, el fum de les màquines de tren i els quadres de Turner, l'afició dels japonesos per pintar l'aigua, li van ensenyar que la realitat que veiem és esmunyedissa i que limitar-la mata la funció de l'art. Com ho feia el pla Haussamnn o l'Òpera de Garnier amb París. El nenúfar és una planta que surt del lloc més infecte per aparèixer com gairebé immaculada. La natura està en constant transformació i la pintura no té dret a fossilitzar-la. Això és Monet.
 
3. Paul Cézanne (1839-1905) - 16 d'octubre
Nascut en un petit poble de províncies i fill d'un banquer amb ganes d'aventures, es va negar a seguir els camins del seu progenitor. Va posar ordre en l'àmbit impressionista que no li agradava gens amb una frase decisiva. "Monet és un ull, però jo soc un ull i un cervell". Amb això va definir un programa basat en els tres punts que explicarem en aquesta sessió.

4. Vassili Kandinski (1866-1944) - 23 d'octubre
La capacitat de l'artista rus per començar amb els postulats i els grups expressionistes li va permetre la seva deriva en vers de l'anomenada abstracció lírica. La contemplació del famós "Paller" de Monet -encara que no sabem quina de les sis versions va poder contemplar o si es va fixar precisament en la seqüència de totes elles- i les visions "espiritualitzades" de la Plaça Roja li van permetre observar la inestabilitat de les coses. El seu misticisme va fer la resta i el seu ensenyament a la Bauhaus va concloure la seva carrera.
 
5. Kasimir Málevitch (1879-1935) - 30 d'octubre
Guanyar-li la batalla al sol vol dir provocar que la llum deixi de ser la protagonista de la pintura i acabar definitivament amb l’impressionisme i amb tota figuració. L’abstracció geomètrica de Malevitch organitza un món al qual tota la simbologia de les icones bizantines dona un suport metafísic, sense renunciar al nou simbolisme que la revolució soviètica va necessitar als seus inicis. Després, Stalin no el va perdonar.

6. Pablo Picasso (1881-1973) - 6 de novembre
La revolució cubista té un primer representant consolidat per la historiografia de l’art: “Les demoiselles d’Avignon”. Quan un quadre és sempre presentat com a paradigma d’un nou moviment artístic tan essencial, l’esforç serà el de descobrir les condicions que va necessitar per ser possible. I la recerca dels antecedents i fonts de l’autor i també el camí que n’obrirà molts més. Braque, Gris, Gleizes… 

7. Marcel Duchamp (1887-1968) - 13 de novembre
Tota figuració és culpable, tot artista també. Tota abstracció es inútil. L’art i els artistes han de canviar de pell. La solució que proposa Ducahmp es sabuda: no fer res, no treballar, elevar qualsevol objecte a la categoria d’art. Proposar Ready Mades, “art a propòsit de l’art”. Abandonar el taller i la pudor de la trementina. ¿Assassinar l’art? Com a mínim: renunciar a tots el valors que pintar representava i proposar-se ser  només un “respirateur”. No fer res, no és ser nihilista.

8. Jackson Pollock (1912-1956) - 20 de novembre
Després de la segona guerra mundial els EE.UU van voler robar a París l’idea de l’art modern. Van haver de rendir-se a fer servir paraules sabudes que no els hi pertanyien però que ben barrejades van arribar a ser convincents: expressionisme abstracte. I la CIA i el MOMA es van encarregar de fer la resta. No sabem del cert si Pollock es va suïcidar. El que sí sabem es que la fotografia dels artistes rebels americans encara s’assembla massa a la que es van fer anys abans els europeus dirigits per Breton.

9. Andy Warhol (1912-1987) - 27 de novembre
Fill d’emigrants, va voler encarnar la figura del heroi fort i bell. Encantat pel món del consum, va fundar la Factory on els somnis de musics, cantants, actors i dissenyadors aspiraven a quinze minuts de glòria. Treballant. Però la mort el va perseguir sempre. No era un superficial, encara que sempre deia que darrera seu no hi havia res. Les seves natures mortes de calaveres, en son l’exemple més paradigmàtic. Més que la Marylin o la cadira elèctrica, que ja es a dir.  

10. Corrents que perduren
Acabarem amb les propostes d’una miscel·lània que ens proporcionarà gent tan diversa com Beuys, Art&Language, Fluxus, Kosuth o Judd. La millor manera possible de mostrar la dispersió postmoderna que ha posat a l’art entre punts suspensius.


Bibliografia
AAVV, La pintura del impresionismo. Taschen, 2023
AAVV, Los impresionistas y la fotografía. Ludion, 2019
AAVV, Monet. El triunfo del impresionismo. Taschen, 2022
AAVV, After Impressionism. Inventing Modern Art. National Gallery, 2023
Barnes, Julian. Con los ojos bien abiertos. Ensayos sobre arte. Anagrama, 2018
Becks Malorny, Ulrike. Cézanne. Taschen, 2020
Darwent, Charles. Surrealists in New York. Thames, 2023
Gibbon, Maureen. Rojo París. Vaso Roto, 2017
Grimme, Karin, H. Impresionismo. Taschen, 2022
Guasch, Anna Maria (coord.).La crítica de arte. Historia, teoría y praxis. Serbal, 2003
Guasch, Anna Maria. El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural. Alianza, 2000
Jiménez, José. El aprendiz en el sol. Marcel Duchamp y la experiencia de la modernidad. La Oficina, 2023
Kandisnki Vassili. De l'espitiual en l'art. Ático de libros, 2016
Lee, Pamela, M. Cronofobia. Sobre el tiempo del arte en los años 60. Cendeac, 2020.
Liaut, Jean-Nöel. Andy Warhol. Arpa, 2022.
Manet, Julie. Creciendo entre impresionistas. Confluencias, 2022
Mayer, Mariano (edt.). Fluxus escrito. Actos textuales antes y después de Fluxus. Caja Negra, 2019
Micheli, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Alianza, 2002
Montes, Javier. El misterioso caso del asesinato del Arte Moderno. Wunderkammer, 2020
Neret, Gilles. Manet. Taschen, 2020
Olivier, Fernand. Picasso y sus amigos. Renacimiento, 2022
Skea, Ralph. Impresionismo. Blume, 2019


Calendari: Els dilluns; 8, 15, 22, 29 de gener; 5, 12, 19, 26 de febrer; 4 i 11 de març
Horari: 17h a 18:30h
Lloc: La Central (c. Mallorca, 237)

Preu: 150 € (10 sessions)