Casasses, Enric

Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951), és poeta, autor d'una obra genuïna i inclassificable d'influències heterogènies, fundador d’una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d’entendre la literatura. Rapsode de prolífica activitat recitadora i traductor i col·laborador amb diverses editorials. Incansable descobridor de talent jove (i no tan jove), també es fa ressó d’autors desplaçats o oblidats, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume, i treballa per recuperar textos oblidats d'autors més consagrats, com ara Francesc Pujols o Jacint Verdaguer.
Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses comença a ser reconegut entre lectors i crítica a l’inici dels anys noranta.
La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. Sempre amb el tret propi de l’oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: des de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Parla dels seus poemaris com "versos inèpics", "prosa retallada", "poemes en prosa amb estirabot", "versos lliures i sonets".
Traductor de Conan Doyle, Stevenson, Nerval, Blake, Max Jacob, Kenneth Patchen... entre d’altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual i col·laborador en produccions discogràfiques, com la que va fer amb Pascal Comelade.
Formà part, amb Víctor Compta, Ricard Pla Boada i altres, del grup iniciador i impulsor de la revista-i-edicions Druïda, i ha col·laborat en molt diverses publicacions de caire més o menys contracultural, o no.
Fins avui, ha publicat una trentena de llibres, majorment de poemes, i ha obtingut premis amb No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996), Uh (Premi Contenidor 1997) i Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998); va guanyar el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2012, i diversos reconeixements amb el llibre El nus la flor (Premi de la Crítica 2018, Lletra d’Or 2020); també té el Premi d’Honor de Lletres Catalanes 2020, i el Premi Nacional de Cultura de Literatura, en reconeixement a la seva trajectòria.