Curso

Ernesto Laclau com a filòsof: 
dislocació, antagonisme i equivalència


Adrià Porta

Fecha de inicio 10.11.2026

Fecha fin 15.12.2026

Horario 19h a 20:30h

Lugar La Central del Raval / Virtual

Precios General: 90 € / Ex-alumnado: 10% de descuento

Datos adicionales Los martes, 10, 17, 24 de noviembre; 1 y 15 de diciembre / *Curs en català

Es diu que una vegada Laclau va aplicar a un prestigiós congrés de filosofia al Regne Unit. La negativa que va rebre per part del sever comitè editorial va ser: “fins i tot ens costaria considerar-lo com un teòric polític... però un filòsof... ja ben segur que no!” Se non è vero, è ben trovato. Per molt que diguin, Ernesto Laclau (1935-2014) va ser un filòsof i teòric polític argentí que té l’enorme virtut de que, llegint-lo a ell, un té la sensació d’estar llegint també les principals corrents de pensament del s. XX: la fenomenologia, la lingüística, la filosofia analítica, la psicoanàlisi, el marxisme i el feminisme.
 
Aprofitant l’avinentesa que ens brinda el 40 aniversari de la publicació del llibre Hegemonia i estratègia socialista (1985), juntament amb Chantal Mouffe, i el 20 de La raó populista (2005), el present curs parteix d’un pressupòsit diferent: explicar Laclau com a filòsof. S’ha explicat massa vegades la teoria de Laclau sota el lema dels seus tres conceptes polítics principals: “discurs”, “hegemonia” i “populisme”. La premissa d’aquest curs, en canvi, és radicalment una altra: aïllar les seves tres contribucions filosòfiques més noves i originals –les quals trobarem en els conceptes de “dislocació”, “antagonisme” i “equivalència”–, per tal de considerar la seva teoria política més com un punt d’arribada (un resultat), abans que un punt de partida.
 
Amb aquest objectiu en ment, durant cinc sessions posarem la seva filosofia en conjunció: «Laclau i...», relacionant-lo amb les últimes innovacions originals del s. XX. Amb l’excusa de parlar de Laclau, doncs, s’acabarà aprenent sobre tota la filosofia contemporània sencera, de la qual Laclau en pot representar (com es proposarà) una culminació de les seves principals corrents. 



Programa

Sessió 1: Introducció
Per què Catalunya té millor política que filosofia? – La qüestió del sofriment – Com el marxisme, la praxis populista va arribar abans que la teoria política – Laclau: mort d’èxit i per associació – L’anarquisme també pot ser populista – Tornar a fer la política pensable – Llegint a Laclau, un llegeix les principals corrents del pensament del s. XX – Laclau com a filòsof – Les tres fases de Laclau – Anti-reduccionisme de classe (1977-1985) – Anti-essencialisme (1985-2005) – Populisme (2005-2015) – Els quatre mites d’allò donat al s. XX – La classe – El fenòmen – El signe – El referent – Pensament polític posfundacional – Esquerra heideggeriana o lacaniana? Sí, per favor! – Com reordenar la biblioteca temàticament, en comptes de per autors – Ontologia de la falta i de l’excés (i de la diferència).

Sessió 2: Laclau i... la classe
L’obra de Laclau com una radicalització de les contradiccions d’Althusser – Contradicció i sobredeterminació – El materialisme aleatori o de l’encontre – Què és el materialisme? Tres possibles definicions – Empty Universality: un llibre mai no escrit – Quan Mouffe era althusseriana: genealogia del “principi articulador” – La gegemonya de Lenin – Gramsci: classes fonamentals? – Per què guanya el feixisme? La qüestió de les classes mitges – El debat amb Poulantzas sobre l’Estat capitalista – La primera gran idea: l’antagonisme – La lluita de classes com a límit Real de la societat, i no com a Significant últim – La societat no existeix – “La contribució més important a la teoria política moderna des de Marx” (Zizek dixit).
 
Ex cursus contra Hegel – Els quatre tipus d’oposició a Aristòtil – La crítica de Trendelenburg –Colletti, Edgley i Elster – Contradicció lògica i oposició real.

Sessió 3: Laclau i... el referent
La imatge-mental del llenguatge de Sant Agustí – Els language-games de Wittgenstein a Cambridge – El curs de lingüística general de Saussure – Significant i significat – L’arbitrarietat del signe – La necessitat és un efecte retroactiu de la contingència – Discurs lingüístic i extra-lingüístic a Foucault – De les posicions-subjectives a les demandes – Primera crítica a Laclau: histèria i desig.
 
Ex cursus sobre debats i combats (I) – Posar el Lacanòmetre – Identificació i objet petit a – Quan Zizek va llegir Hegemonia i estratègia socialista a París – El pròleg de Laclau i l’apèndix de Zizek – Quan el debat es va tornar agre a partir del 2000.

Sessió 4: Laclau i... el fenòmen
Husserl: sedimentació i reactivació – Heidegger: l’ésser i l’ens – La ferida – La política i allò polític – Ontologia política – Comentari comparat d’Introducció a la metafísica amb “Per què els significants importen per la política?” – La crítica implícita a Heidegger: el buit com últim sentit de l’ésser – La kenosis de Vattimo – Schürmann: l’hegemonia com a resposta òntica a la pregunta pel ser – La segona gran idea: la dislocació – Debat escolàstic amb Oliver Marchart.
 
Ex cursus sobre debats i combats (II) – És Derrida un ironista liberal? – Desconstrucció i pragmatisme (Rorty) – El posfeminisme de Butler – L’ontologia matemàtica de Badiou i la retòrica de Laclau – El buit de Lefort i de Laclau.

Sessió 5: Laclau i... el signe
Com Freud va descobrir el signe? – Psicologia de masses i anàlisi del jo – Identificació i objet petit a (de nou) – Per què serveix una estructura? – La diferència entre l’estructuralisme i el posestructuralisme resideix en la introducció d’un buit al centre – El “fonema zero” de Jakobson – El “significant buit” de Lévi Strauss – El point de capiton de Lacan – La différance de Derrida – La tercera idea original: l’equivalència – Segona crítica a Laclau: dependència de la teoria monetària de Marx.
 
Ex cursus sobre mística – Sant Pau: el primer populista – La kenosis i la Carta als Filipencs 2:5-8 – “Sobre els noms de Déu” – Laclau descobreix la lògica de l’equivalència que subjau a la mística medieval cristiana – Hi ha un dèficit normatiu a la teoria de l’hegemonia? – Nulla ethica sine mystica.


Bibliografia
Aquest curs seguirà sobretot els textos inclosos en l’obra més filosòfica de Laclau, per sort recentment reeditada a casa nostra: Laclau, Ernesto (2026). Nuevas reflexiones sobre la revolución de nuestro tiempo. Prólogo de Antonio Gómez Villar. Apéndice de Slavoj Žižek. Barcelona: Bellaterra.

Alemán, Jorge y Cano, Germán (2016). Del desencanto al populismo. Política, afectos y democracia. Barcelona: NED. 
Butler, Judith (2001). Mecanismos psíquicos del poder. Teorías sobre la sujeción. Traducción de Jacqueline Cruz. Madrid: Ediciones Cátedra.
Butler, Judith (2023). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Traducción de María Antonia Muñoz García. Barcelona: Paidós.
Cadahia, Luciana (2019). Siete ensayos sobre el populismo. Barcelona: Herder. 
Ema, José Enrique; Ingala, Emma (eds.) (2020). Populismo y hegemonía. Retos para la política emancipatoria. Madrid: Lengua de Trapo.
Gómez Villar, Antonio (2016). Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: populismo y hegemonía. Barcelona: Gedisa. 
Laclau, Ernesto; Miliband, Ralph y Poulantzas, Nicos (2022). Estado, clase dominante y autonomía de lo político. Un debate marxista sobre el Estado capitalista. Barcelona: Sylone. 
Laclau, Ernesto y Mouffe, Chantal (2015). Hegemonía y estrategia socialista. Hacia una radicalización de la democracia. Madrid: Siglo XXI. 
Marchart, Oliver (2024). Estética conflictual. Activismo artístico y esfera pública. Traducción de Juan Evaristo Valls Boix. Prólogo de Laura Llevadot. Barcelona: NED. 
Mouffe, Chantal (2012). Dimensiones de democracia radical. Pluralismo, ciudadanía, comunidad. Buenos Aires: Prometeo. 
Mouffe, Chantal (2018). Por un populismo de izquierdas. Buenos Aires: Siglo XXI. 
Mouffe, Chantal (2021). El retorno de lo político. Comunidad, ciudadanía, pluralismo, democracia radical. Barcelona: Paidós. 
Mouffe, Chantal (2023). El poder de los afectos en la política. Hacia una revolución democrática y verde. Madrid: Siglo XXI.  
Valls Boix, Juan Evaristo; Llevadot, Laura (eds.). Estética posfundacional. Arte político y políticas del arte en el pensamiento contemporáneo. Madrid: Dykinson. 
Villacañas Berlanga, José Luis (2017). Populismo. Madrid: La Huerta Grande. 
Villacañas Berlanga, José Luis; Ruiz Sanjuán, César (coords.) (2018). Populismo versus republicanismo. Genealogía, historia, crítica. Madrid: Biblioteca Nueva. 
Villacañas Berlanga, José Luis; Garrido Fernández, Anxo (coords.) (2021). Republicanismo, nacionalismo y populismo como formas de la política contemporánea. Madrid: Dado. 
Žižek, Slavoj (1992). El sublime objeto de la ideología. México: Siglo XXI. 
Žižek, Slavoj (1998). Porque no saben lo que hacen. El goce como factor político. Buenos Aires: Paidós. 
Žižek, Slavoj (1999). El acoso de las fantasías. México: Siglo XXI. 


Calendari: Els dimarts; 10, 17, 24 de novembre; 1 i 15 de desembre 
*No hi haurà classe el 8 de desembre
Horari: 19h a 20:30h
Lloc: La Central del Raval / Virtual

Preus
General:
90 € / Ex-alumnat*: 81 € amb el 10% de descompte

*Si ja has fet un curs de l'Acadèmia, la web et reconeixerà automàticament i se t'aplicarà el descompte a la cistella de compra. Si vols tramitar la teva matrícula presencialment a la llibreria donant les teves dades, comprovarem que ja has fet un curs amb nosaltres i t'aplicarem el descompte.

El curs té dues modalitats: presencial o virtual
El professor durà a terme les classes des de La Central del Raval (c. Elisabets, 6) amb un grup d'alumnes presencials, qui ho prefereixi podrà ser les classes virtualment.
Hem instal·lat càmeres i micròfons a les aules, així les persones que no assisteixin presencialment podran veure, oir i inclús intervenir a la sessió.
La versió en línia de cada curs es farà mitjançant la plataforma Zoom. 
24h abans de l'inici de la classe, els alumnes rebran unes instruccions per accedir al curs i les claus de Zoom. 

Escull la teva modalitat: presencial o virtual
Aforament presencial: 30 places
Aforament virtual: 50 places
Si s'escull la modalitat presencial del curs s'accepta venir a la llibreria els dies estipulats pel calendari, en cas que, excepcionalment, no es pugui assistir a una sessió es podrà recorre a la modalitat virtual. 
Les places presencials són limitades, per això, si s'escull l'opció de seguiment virtual no es podrà optar a la presencialitat

Gravació de les sessions
Totes les sessions es gravaran i facilitaran l'endemà de cada classe a tot el grup, sigui de la modalitat presencial o virtual. L'enllaç del visionament tindrà una caducitat de 10 dies fins després de la finalització del curs, passat el temps estipulat no es podran recuperar les sessions. Les gravacions aniran protegides amb una contrasenya i no es podran descarregar. No s'enviaran sessions a la carta

Condicions d'inscripció 
Les inscripcions només seran definitives un cop s'hagi efectuat el pagament del curs.
Els antics alumnes tenen un 10% de descompte.
Les inscripcions poden tramitar-se a través d'aquesta pàgina, al botó INSCRIU-TE o a la caixa de la llibreria. Si disposes de compte web hauràs d'introduir el teu correu electrònic i la teva contrasenya, sinó hauràs de donar-te d'alta a l'opció de nou usuari. Una vegada s'hagi tramitat el pagament web rebràs un correu de confirmació amb el teu tiquet de compra, si no el reps posa't en contacte amb l'Acadèmia: academia@lacentral.com
Després de la primera sessió, no es reembolsarà l'import del curs. Si no pots assistir al curs hauràs d'avisar, mitjançant correu electrònic, a: academia@lacentral.com, amb un mínim de 48h d'antelación. En cas contrari només se't reemborsarà la meitat de l'import. 
Si les circumstàncies ho requereixen, la programació dels cursos pot ser modificada.
La targeta de client és vàlida per als cursos de l'Acadèmia
 
Informació: academia@lacentral.com / 935 504 614

Imatge: Fotograma de la pel·lícula Retour à Reims dirigida per Jean-Gabriel Périot. Basant-se en el text de Didier Eribon reconstrueix per mitjà de l’arxiu la història íntima i política de la classe obrera francesa des de la dècada del 1950 fins a l’actualitat.

*Curs en català

Docentes

Porta, Adrià

Investigador pos-doctoral en Teoría Política en la Universidad de Viena; Doctor en Filosofía por la Universidad de Barcelona; miembro de...

Lecturas recomendadas

An error has occurred. Reload 🗙