Curso

Alemanya d'entreguerres

Política, art i filosofia davant la crisi de la democràcia


Pau Pedragosa

Fecha de inicio 14.5.2026

Fecha fin 18.6.2026

Horario 17h a 18:30h

Lugar La Central (c/ Mallorca)

Precios General: 110 € / Ex-alumnado: 10% de descuento

Datos adicionales Los jueves, 14, 21, 28 de mayo; 4, 11, 18 de junio / *Curs en català

El curs proposa un recorregut per la cultura alemanya del període d’entreguerres en què va col·lapsar la vella Europa i es va construir el nostre present. Amb la Gran Guerra es va enfonsar l’“edat d’or” de l’estabilitat i la seguretat basada en la idea de pau i de progrés i, sobre les seves ruïnes, la política, l’art i la filosofia van definir els camins per on transitaria la cultura europea fins avui. Aquests camins prenen tres direccions culturals i ideològiques en funció del seu posicionament respecte a la catàstrofe del “món d’ahir”: reforma, revolució o contrarevolució. Avui, quan ens trobem en un moment semblant de canvis fonamentals i incerteses, aquell període es converteix en un referent ineludible per ajudar-nos a entendre el nostre present, les seves possibilitats i els seus perills.

El curs fomentarà el diàleg per establir paral·lelismes entre l’època estudiada i el present.



Programa

1. La Gran Guerra (1 classe)
– El col·lapse del “món d’ahir” i de la “idea d’Europa”.
– L’experiència del front (Fronterlebnis) com a donació de sentit cultural i polític que divideix les aigües i articula les tres grans orientacions del període: reforma (liberalisme, Il·lustració), revolució (esquerra, Marxisme heterodoxe, Comunisme), contrarevolució (dreta nacionalista, feixisme i nazisme). Els fenòmens de l’angoixa i la “histèria”.

2. Filosofia política (3 classes)
Context polític de postguerra. La Revolució de Novembre: el govern dels consells de soldats i treballadors. La data clau del 9 de novembre: l’abdicació del kàiser i les dues repúbliques; la reacció nacionalista: els “criminals de novembre” i la “república de novembre”. Agost de 1919: la República de Weimar. Inflació i hiperinflació de 1919-1923. El 9 de novembre de 1923: cop d’estat fallit de Hitler, inici de la contrarevolució. Les tres Alemanyes.

A. Reforma. El centre liberal
– La República de Weimar. El simbolisme de la ciutat de Weimar. La nova democràcia alemanya i els valors il·lustrats de la constitució malgrat seguir sent la Constitució de l’Imperi Alemany.
– Thomas Mann. El gir del nacionalisme al liberalisme; de les Consideracions dun apolític a La muntanya màgica; Kultur vs. Zivilisation, Settembrini vs. Naphta; Mann com a representant del Vernunftrepublikaner (republicà de cap, no de cor).
– Ernst Cassirer. La defensa de la democràcia contra l’atac nacionalsocialista. Filosofia de les formes simbòliques: del mite a la ciència com a procés històric d’il·lustració i emancipació. El perill del retorn del mite en la Modernitat.

B. Revolució. L’esquerra marxista heterodoxa i el Comunisme
–  Hannah Arendt, Rosa Luxemburg. “El tresor perdut de les revolucions”: La República de Weimar es va plantejar com un nou començament, va aconseguir-ho en el reconeixement de drets socials o els drets de les dones, però la concepció del poder va trair la promesa amb què es va fundar: la participació ciutadana a l’espai públic, en els consells de la Revolució de Novembre, com a forma de democràcia radical i plural.
–  Walter Benjamin. Continuïtat del progrés històric dels guanyadors vs. ruptura revolucionària dels perdedors com a “despertar” en el moment de perill. El materialisme històric: una nova concepció del temps històric com a interrupció revolucionària que redimeix els oblidats de la història.

C. Contrarevolució. La dreta conservadora i el Nacionalsocialisme
–  Carl Schmitt. Legalitat i legitimitat de l’Estat de Dret. Teoritzar la fi de la democràcia: Estat d’excepció i superació de la legalitat de l’Estat de Dret invocant el principi superior de la legitimitat: el sobirà (Führer, 1932). La legitimitat dels consells revolucionaris (Revolució de Novembre, 1918-19).
–  Martin Heidegger. L’angoixa com a emoció fonamental de l’època. L’angoixa és una por sense un objecte determinat i motiva una decisió existencial. Diferència entre elecció i decisió. Decisionisme polític.
–  Siegfried Kracauer. Cinema de Weimar: 1) “De Caligari a Hitler”, de Robert Wiene a Leni Riefenstahl: les masses somnàmbules necessiten un líder. 2) L’angoixa en el cinema i la propaganda: converteix l’angoixa genèrica, sense objecte, en la por concreta a un objecte determinat que permet identificar un enemic, i transformar la por en odi a l’ “altre” (el jueu, el comunista, el pacifista).
 
D. El període 1914-1945: La Guerra Civil Europea o La Guerra dels Trenta Anys del segle XX. La tensió triangular entre liberalisme, comunisme i feixisme dels anys 20 es polaritza durant els anys 30 en una sola tensió entre comunistes i feixistes que acaba en la gran confrontació de la Segona Guerra Mundial. L’aliança temporal i estratègica entre el liberalisme i el comunisme, guanyadora contra el feixisme, es trenca a la postguerra i dóna lloc al nou conflicte de la Guerra Freda entre democràcies liberals i comunisme soviètic de la segona meitat del segle XX.


3. Art (2 classes)

A. Reforma. Modernitat progressista
Walter Gropius i la Bauhaus. Humanitzar la tecnologia a través de l’art. Recupera la racionalitat i l’art de la Il·lustració però sense els “grans ideals” transcendents: la Nova Objectivitat o sobrietat. “Art i tècnica: una nova unitat”. Afinitats entre Gropius, Mann i Cassirer: la ironia antidogmàtica en l’art i la política.

B. Revolució. Modernitat d’Avantguarda
Cubisme, Dadaisme i cinema (Walter Benjamin). Humanitzar l’art a través de la tecnologia. La guerra ha deixat el món en runes de manera que l’artista d’avantguarda procedeix mitjançant el muntatge de fragments (la totalitat s’ha trencat i és irrecuperable). Diferència entre l’obra d’art clàssica (orgànica, simbòlica, amb aura) i moderna (mecànica, alegòrica, sense aura). Art revolucionari: el declivi de l’aura i la politització de l’art contra l’estetització de la política.

C. Contrarevolució. Modernitat reaccionària
Futurisme, Ernst Jünger. Deshumanitzar l’art a través de la tecnologia: Estetització de la política i de la violència tecnològica de la guerra. “Romanticisme tecnològic”: Síntesi paradoxal entre modernitat i tradició. Qui defensa la Il·lustració accepta el progrés tecnològic (Bauhaus); qui rebutja la Il·lustració rebutja també la tecnologia (noves formes de romanticisme: les filosofies de la vida); en canvi, la ideología de dretes conservadora i feixista rebutja la Il·lustració però accepta la tecnologia.
 
Bibliografia
Arendt, Hannah. Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza Editorial, 2006.
Arendt, Hannah. Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona: Gedisa, 1992.
Benjamin, Walter. La obra de arte en la era de su reproducción técnica. Alma, 2023.
Eilenberger, Wolfram. Tiempo de magos. La gran década de la filosofía: 1919-1929. Madrid: Taurus, 2019.
Eksteins, Modris. Rites of Spring The Great War and the Birth of the Modern Age. Houghton Mifflin Harcourt, 1989. (La consagración de la primavera. La Gran Guerra y el nacimiento de los tiempos modernos. Pre-textos).
Gordon, Peter E., and John P. McCormick, eds. Weimar Thought: A Contested Legacy. Princeton U.P. 2013.
Haffner, Sebastian. Historia de un alemán. Ediciones Destino, 2021.
Kracauer, Siegfried. From Caligari to Hitler. A Psychological History of the German Film. Princeton, 2019.
Martin, Pedragosa, Morata. Weimar. Temps incerts. Norma editorial, 2025.
Traverso, Enzo. A sangre y fuego. La guerra civil europea. Universitat de València, 2009.
Weidermann, Volker. La república de los soñadores. Barcelona: Arpa Editores, 2019.
Weitz, Eric D. Weimar Germany: Promise and Tragedy. Princeton University Press, 2007. [La Alemania de Weimar. Presagio y tragedia. Noema, 2019]
Zweig, Stefan. El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Acantilado, 2001.


Calendari: Els dijous, 14, 21, 28 de maig; 4, 11 i 18 de juny
Horari: 17h a 18:30h
Lloc: La Central (c. Mallorca)

Preus
General:
110 € / Ex-alumnat*: 99 amb 10% de descompte

*Si ja has fet un curs de l'Acadèmia, la web et reconeixerà automàticament i se t'aplicarà el descompte a la cistella de compra. Si vols tramitar la teva matrícula presencialment a la llibreria donant les teves dades, comprovarem que ja has fet un curs amb nosaltres i t'aplicarem el descompte.

Funcionament
El curs és totalment presencial, les sessions es duran a terme a La Central (c. Mallorca, 237), els dies i les hores estipulades al calendari. Les sessions no es retransmetran virtualment ni es gravaran.
La dinàmica consistirà en comentar les lectures del curs que els participants hauran llegit prèviament a cada sessió.

Condicions d'inscripció 
Les inscripcions només seran definitives un cop s'hagi efectuat el pagament del curs.
Els antics alumnes tenen un 10% de descompte.
Les inscripcions poden tramitar-se a través d'aquesta pàgina, al botó INSCRIU-TE o a la caixa de la llibreria. Si disposes de compte web hauràs d'introduir el teu correu electrònic i la teva contrasenya, sinó hauràs de donar-te d'alta a l'opció de nou usuari. Una vegada s'hagi tramitat el pagament web rebràs un correu de confirmació amb el teu tiquet de compra, si no el reps posa't en contacte amb l'Acadèmia: academia@lacentral.com
Després de la primera sessió, no es reembolsarà l'import del curs. Si no pots assistir al curs hauràs d'avisar, mitjançant correu electrònic, a: academia@lacentral.com, amb un mínim de 48h d'antelación. En cas contrari només se't reemborsarà la meitat de l'import. 
Si les circumstàncies ho requereixen, la programació dels cursos pot ser modificada.
La targeta de client és vàlida per als cursos de l'Acadèmia.

Consultes: academia@lacentral.com / 935 504 614

Imatge: Alçats espartaquistes controlen un carrer de Berlín, 1919.

*Curs en català

Docentes

Pedragosa, Pau

Pau Pedragosa es arquitecto y doctor en filosofía. Sus áreas de investigación son la filosofía, la genomenología, la es...

Lecturas recomendadas

An error has occurred. Reload 🗙