Curso

Deu arquitectes catalans

Josep Maria Rovira

Fecha de inicio 30.9.2024

Fecha fin 16.12.2024

Horario 17h a 18:30h

Lugar La Central (c/ Mallorca)

Precios General: 160 € / Ex-alumnado: 152 €

Datos adicionales Curso en catalán / Los lunes; 30 de septiembre; 7, 14 de octubre; 4, 11, 18, 25 de noviembre; 2, 9, 16 de diciembre.

El títol té alguna cosa de tòpic manllevat del llenguatge cinematogràfic. De tota manera, correspon a les sessions d'un curs i obliga a una restricció i selecció que ajuda a no allargar les coses. Centrar-lo en les figures dels arquitectes presenta avantatges i inconvenients, però, com sempre, prioritzarem la capacitat de la proposta, el risc o la provocació com a elements necessaris en l'obra d'arquitectura, cosa que seria més difícil d'aconseguir en una història de l'arquitectura a Catalunya.

Ens interessarem pel que ha passat aquí, des del temps del Renaixement, trencant el tòpic que diu que aquest temps no va tenir importància a Catalunya i en el temps de la segona meitat segle XX on els contactes internacionals obligats per la presència de la dictadura franquista, ens va situar a primera línia de foc.

Programa
 
Pere Blai (1553-1621)
La figura de Blai ens ofereix, amb un cert retard, la possibilitat de parlar d’”arquitecte” i de "Renaixement", dues paraules canòniques de la cultura arquitectònica europea des del segle XV. L'edifici del Palau de la Generalitat i les esglésies del Camp de Tarragona són, tant una manera de posar-nos al dia amb els avenços italians com els testimonis del canvi de paradigma que el país està suportant en temps de contrareforma. I els resultats són notables.
 
Joan Soler i Faneca, (1731-1794)
El pensament il·lustrat va entrar amb força a Catalunya i les seves condicions van necessitar alguns edificis representatius que van proposar una altra manera d'entendre la ciutat i l'arquitectura. La Llotja de mar, la Porta del Mar, els Porxos d'en Xifré, etc., pretenien canviar de soca-rel la imatge d'una ciutat excessivament ancorada en un centre, que va contraatacar amb una plaça i un ajuntament nous.

Tres en un: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), Antoni Gaudí (1852-1926) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).
Parlar de "modernisme" i dels tres noms enunciats, gairebé és ociós a Catalunya. Han estat tan publicitats, utilitzats i explotats per diferents interessos culturals, polítics i econòmics que la seva arquitectura és força coneguda però poc contrastada. A l'"illa de la discòrdia", on els edificis semblen lluitar per sortir a la foto, podrem veure les possibilitats, limitacions i propostes de cada un d'ells. Com si féssim la presentació d'un seminari de modernisme que ens duraria moltes sessions. I que potser un dia farem.

Josep Lluis Sert, (1901-1979)
Fill de l'alta aristocràcia barcelonina, la seva actitud rebel el va portar a interessar-se per la modernitat arquitectònica europea ja en els seus temps d'estudiant, sempre emparat en els seus primers passos per l'obra, els escrits i la personalitat de Le Corbusier. La defensa radical d'una arquitectura amb finalitat social, una ciutat funcional (industrial, obrera i capital), el va portar als cercles internacionals dels CIAM dels quals en va ser president. Exiliat als EUA la seva presència va guanyar internacionalitat: Amèrica Llatina i la Universitat Harvard, d'on va ser degà i els edificis que va construir a Nova York i a Cambridge, no li van fer oblidar la seva ciutat, l'illa d'Eivissa i l'amistat de Joan Miró.

José Antonio Coderch (1913-1984)
Acabada la Guerra Civil i amb la majoria dels arquitectes moderns catalans morts, depurats o exiliats, calia començar de nou, una tasca òbviament impossible. Coderch va ser tinent de l'exèrcit rebel, però una mena d'honestedat i d'ètica sense concessions el va portar a preferir la recerca i el treball callat durant la dècada dels quaranta. El 1951, el seu nom va saltar a la palestra internacional en guanyar el premi de la Triennal de Milà i des d'aleshores es va erigir en un referent pels qui van acabar els estudis durant aquest temps.

Josep Maria Sostres (1915-1984)
Catedràtic d’història de l’art i d’arquitectura cofundador del “Grup R” i arquitecte d’una refinada capacitat, però amb poca obra, es el referent culte de la voluntat de retrobar els camins avantguardistes previs a la Guerra Civil. Wright i Aalto serien referents que calia reivindicar en temps de posguerra, així com contactar amb Neutra i Zevi era imprescindible. Autor d’una amplia obra escrita, el seu mestratge es encara recordat pels més grans i els seus edificis, fràgils i escassos, objecte de culte.

Oriol Bohigas (1925-2021) i l’estudi MBM.
La tasca de Bohigas es pot contenir en una paraula: polemista. Interessat a aixecar una nova arquitectura a Catalunya des de 1950, afiliat al "Grup R", autor d'edificis amb identitat pròpia, junt amb Josep Martorell i David McKay, impulsor de creacions editorials com Serra d'Or o Arquitecturas Bis, autor de nombrosos llibres d'arquitectura, director de la ETSAB de després de a la dictadura que va ser capaç de canviar de dalt a baix, i president de l'Ateneu, va aconseguir d'orquestrar la Barcelona Olímpica que tots coneixem.

Ricardo Bofill (1939-2022)
"Enfant terrible" en la seva joventut, va fugir a Ginebra per intentar acabar els seus estudis d'arquitectura. La protecció del seu pare li va facilitar la construcció de tres edificis que cap promotor hauria acceptat. Però Bofill tenia altres somnis. Pensar en edificis entre mitgeres o aïllats li venia estret. La ciutat en l'espai a Madrid o el barri Gaudí a Reus eren els preparatius de la seva obra més coneguda aquí: el Walden 7 de Sant Just. Després, a França, va edificar conjunts residencials d'indubtable interès: la petite cathédrale o Abraxas, marcarien un final que el desafortunat interès pel "postmodern" va propiciar.

Lluís Clotet (1941) i Oscar Tusquets (1941).
Van treballar junts des de 1965 fins 1983 i van produir els edificis mes provocadors d’aquets temps. La Casa Penina a Cardedeu, la casa Fullà al Guinardó o els apartaments a Sant Cugat son obres imprescindibles en el nostre panorama arquitectònic. Interessats en altres activitats com el disseny industrial, la producció editorial i l’ interiorisme també van ser capaços d’innovar en la producció de coses necessàries. La seva separació va debilitar la seva capacitat creativa.

Enric Miralles (1955-2000)
Potser el més difícil d'explicar doncs el seu món parteix de premisses molt diferents que fan que la seva arquitectura desconcerti en un primer moment. Guanyador del concurs del cementiri d'Igualada i dissenyador del Mercat de santa Caterina, la seva trajectòria desfila entre referents filosòfics, literaris i arquitectònics i la convicció de la fragilitat de l'arquitectura en temps de revolucions tecnològiques que ja no podrà atrapar.

Bibliografia
AAVV. Caminant la ciutat. Barcelona com a experiència urbana. Barcelona: UB, 2024.
AAVV. Un maestro de aquitectos en Barcelona. Conversaciones con Federic Correa. Barcelona, Tusquets, 2024.
AAVV. La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible. Barcelona: Tenov, 2023.
AAVV. Josep Puig i Cadafalch, visió identitats cosmopolitisme. Barcelona, Institut Municipal d´Acció Cultural, 2018.
Arnús, Maria del Mar. Ser(t) Arquitecto. Barcelona: Anagrama, 2019.
Bohigas, Oriol. Elogi de la modernitat. Barcelona: Arcadia, 2015.
Bohigas, Oriol. Passar comptes. Barcelona: Edicions 62, 2012.
Bosch i Solé, Joan. Codi Gaudí. Desencriptant l´home rere el miteBarcelona, Ara Llibres, 2022 
Buxadé Carbo, Carles. La Sagrada Família de Gaudí, principi i final. Barcelona: Pòrtic, 2021. 
Capitel, Antón. Arquitecturas españolas en el siglo XX. Madrid: Abada, 2023.
Cordech, José Antonio. Un texto y una conversación. Barcelona: Editorial Puente, 2023.
Corominas, Jordi. Bohigas contra Barcelona. Sevilla: Athenaica, 2023.
Domènech Girbau, Lluís. Domènech i Montaner. La vida d´un arquitecte universal. Barcelona: Edicions de 1984, 2023.
Domènech Girbau, Lluís. Domènech Montanter. Una visió des del segle XXI. Barcelona: Editorial Viena, 2022.
Gilabert Sanz, Salvador. Enric Miralles. Procesos y experimentos. Madrid: Ediciones Asimétricas, 2021.
Gómez, Carlos. Josep Puig i Cadafalch i la recerca de la modernitat. Barcelona: UB, 2019.
Juncosa, Patricia. Josep Lluís Sert. Conversaciones y escritos. Lugares de encuentro. Barcelona: Gustavo Gili, 2011. 9788425224089
López Matas, Emiliano. Josep Luis Sert y lo superfluo. Barcelona: Editorial Puente, 2020. 
Milá, Miguel. Lo esencial: El diseño y otras cosas para la vida. Barcelona: Lumen, 2019.
Miralles, Enric. Archigraphias 1983-2000. Madrid: Abada, 2020.
Miralles, Enric. Fantasía muscular. Cosas vistas a izquierda y a derecha (sin gafas). Madrid: Ediciones Asimétricas, 2020.
Núñez Gimeno, Pati. Recordando a Cordech. Barcelona, Librooks, 2017
Tusquets, Óscar. Amables personajes. Barcelona: Acantilado, 2014. 
Tusquets, Óscar. Sin figuración poca diversión. Barcelona: Tusquets, 2022. 
Zanón, Carlos; Costafreda, Lara. Barcelona. Barcelona: Tinta Blanca i Ajuntament de Barcelona, 2024

Calendari: Els dilluns; 30 de setembre; 7, 14 d'octubre; 4, 11, 18, 25 de novembre; 2, 9, 16 de desembre. *No hi haurà classe els dies 21 i 28 d'octubre
Horari: 17h a 18:30h
Lloc: La Central (c. Mallorca)

Preu general: 160 € / Preu ex-alumnat*: 152 €

*Si ja has fet un curs de l'Acadèmia, la web et reconeixerà automàticament i se t'aplicarà el descompte a la cistella de compra. Si vols tramitar la matrícula a la llibreria, donant les teves dades, comprovarem que ja has fet un curs amb nosaltres.

Funcionament del curs
El curs és totalment presencial, les sessions es duran a terme a La Central (c. Mallorca, 237), els dies i les hores estipulats en el calendari anunciat. Les sessions no es gravaran.
Aforament: 18 places

Condicions d'inscripció 
Les inscripcions poden tramitar-se a través d'aquesta web o a la caixa de la llibreria.
Si t'inscriu's a través de la web rebràs un correu de confirmació amb el full d'inscripció i el rebut del curs. Si no l'has rebut contacta'ns a: academia@lacentral.com
Si no es pot assistir al curs, s'haurà d'avisar per correu electrònic a: academia@lacentral.com, amb un mínim de 48h d'antelació, el desistiment de la matrícula s’haurà de deixar per escrit. Si no s’avisa amb almenys 48 h d’antelació, només reemborsarem la meitat de l'import de la matrícula. El mateix dia del curs i un cop començat, no es reemborsarà la matrícula.
Els antics alumnes tenen un 5% de descompte.
La targeta de client és vàlida per als clients de l'Acadèmia.
 
Consultes: academia@lacentral.com / 935 504 614

Curs impartit en català

Docentes

Rovira, Josep M.

Josep M. Rovira Termina los estudios de arquitectura en 1969 y es doctor arquitecto desde 1981.   Desde 1969 eje...

Lecturas recomendadas

An error has occurred. Reload 🗙