Programa
 
1. Piero della Francesca, (1415 -1492). 30 de gener
Va ser capaç d'aprendre a pintar en perspectiva i a deslliurar-se del control dels gremis, exigències cabdals per canviar segles de la pintura medieval que havia planat per Europa. Estar en el lloc oportú i conèixer la gent oportuna li va facilitar la feina. Alberti, Rímini, Florència, Arezzo i Federico de Montefeltro, seran centrals en la seva trajectòria.

2. Raffaello Sanzio, (1483-1520). 6 de febrer
Format a Urbino, fill de pintor, es va establir a Roma aprofitant les necessitats del primer papa modern, Juli II, i l'ambició del seu projecte polític que necessitava arquitectura i pintura per exposar-lo al món. El retrat del pontífex i les estances vaticanes són un compendi de la capacitat per subvertir la perspectiva dels seus primers practicants i de proposar-la com l'art de la representació.

3. Michelangelo Buonarroti (1475-1564). 13 de febrer
Volia ser únicament escultor i per això també Juli II el necessitava a Roma. Després, les coses se li van complicar. Però la seva obra mestra, el David, ja estava acabada quan es va desplaçar a la ciutat eterna. Les dificultats per mantenir-se en un lloc tan agressiu, la derrota del papat, el seu interès pel neoplatonisme i el seu enyor vers Florència, li van causar molts problemes que la seva obra reflecteix.

4. Michelangelo Merisi, “il Caravaggio”(1593-1610). 20 de febrer
Va marxar de la seva ciutat per formar-se a Milà, on la contrareforma havia arrelat i les possibilitats per un art nou eren gairebé inexistents. Desplaçar-se a Roma va augmentar les seves inseguretats i el seu rebuig per un entorn de gent amb ganes de gresca. Després d'un temps gris va aconseguir encàrrecs que el van portar a ser el millor pintor de la ciutat. Això no va calmar el seu caràcter violent que el va portar a exiliar-se a Sicília i a Malta.

5. Gianlorenzo Bernini, (1598-1680). 27 de febrer
Fill d'un escultor napolità requerit a Roma, la llegenda diu que va embadalir al papa amb la seva primera escultura feta quan tenia setze anys. Defensarem la feina d'un artista massa fàcilment considerat com el representant "oficial" del Barroc italià. Contra això i contra la mentalitat que el Barroc encarna, el seu David i altres escultures per la família Borghese busquen fugir de la teatralitat barroca per recuperar el fil de l'art interromput per la Contrareforma, buscant una polèmica crítica als resultats renaixentistes o manieristes.

6. Rembrandt van Rijn, (1606-1669). 6 de març
Conegut pels seus brillants retrats de l'alta burgesia holandesa, la gran presència dels autoretrats ens farà pensar en interessos que van més enllà de la conformitat amb la societat i el temps que va viure. La seva "Betsabé", avui al Louvre, obre camins per la pintura que es poden contraposar a les experiències de Johannes Vermeer (1632-1675). Tots dos hauran d'esperar al segle XIX per ser reconeguts

7. Jacques-Louis David, (1748-1825). 13 de març
La Revolució Francesa va capgirar molts temes i valors de l'art francès del Grand Siècle. La voluntat d'acabar amb les propostes barroques i de tornar als clàssics, la necessitat d'una pintura evocativa dels grans esdeveniments moderns personificats en la figura de Napoleó, li va permetre encapçalar una generació d'artistes, el més brillant dels quals va ser Ingres, que van estar presents en la cultura acadèmica europea de tot el segle XIX.

8. William Turner, (1774-1851). 20 de març
Els artistes anglesos no tenien la pressió dels seus veïns de França. El nen William Turner va ser molt feliç a la barberia del seu pare. Els clients apreciaven la seva habilitat per fer retrats i dibuixar les ribes del Tàmesi ple d'una boira que difuminava la realitat del que podia veure. La pintura només podia ser aquesta batalla per guanyar la llum o la reivindicació d'una arquitectura gòtica i arruïnada que permetés alliberar anhels romàntics o negar-se a fàcils evocacions classicistes.

9. Eugène Delacroix, (1798-1863). 27 de març
Fora del focus oficial, Delacroix es va entestar a regirar-ho tot. Amant d'atmosferes exòtiques o de personatges d'altres races, va creure que la llibertat guiaria al poble o que les odalisques valien més que les cortesanes nacionals i encara va tenir temps per deixar-se retratar en el terrorífic quadre de Gericault, "La radeau de la Méduse". Tant excés el va portar a menysprear l'acabat de moltes obres.

10. Gustave Courbet (1819-1877). 3 d’abril
El realisme, que sempre va reclamar per la seva obra, l'allunyava de l'art oficial. Els motius pictòrics amb els quals es va enfrontar, diferien dels temes mitològics o històrics que es presentaven als Salons. Enterraments, escenes casuals i altres discrepàncies, el van portar a replantejar-se què és el taller d'un artista i a qui ha de servir la seva feina. Republicà, defensor de la Comuna, socialista convençut, va ser acusat de l'enderrocament de la columna de la plaça Vendôme i condemnat. Es va exiliar a Suïssa.
 
Bibliografía
De manera general
Giulio Carlo Argan:
Renacimiento y Barroco, Vol. 1: El arte italiano de Giotto a Leonardo da Vinci. Akal, Madrid, 1996 
Renacimiento y Barroco, vol. 2: De Miguel Angel a Tiépolo. Akal, Madrid, 1999 
El Arte Moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Akal, Madrid, 1991

De manera més específica
AA.VV. Michelangelo. Mind of the Master. Yale, 2019 
AA.VV. Caravaggio. Taschen, 2021
AA.VV. Caravaggio and Bernini. Prestel Verlag, 2019 
AA.VV. Raphael. National Gallery, 2022
AA.VV. From Poussin to David. French Drawings in the Albertina. Hirmer, 2017
AA.VV. Turner’s Modern and Ancient Ports. Yale, 2017
Barnes, Julien. Con los ojos bien abiertos. Ensayos sobre arte. Anagrama, 2018
Baudelaire, Charles. Delacroix. Casimiro, 2011
Buonarroti, Michelangelo. Cartas. Alianza, 2020
David, Jacques-Louis. La antigüedad como patria. Casimiro, 2015 Gayford, Martin. Miguel Ángel. Una vida épica. Taurus, 2013
Granados Loureda, Alina. Fuerza y energía en el arte. Punto de vista, 2019
Longhi, Roberto. Caravaggio. Elba, 2022  
Ludwig, Emil. Vida de Rembrandt. Casimiro Libros, 2020. 
Mazzuco, Melania G. La arquitectriz. Anagrama, 2022
de Ramón, Juan Claudio. Roma desordenada. La ciudad y lo demás. Siruela, 2022 
Simmel, George. Rembrandt: Un ensayo de filosofía del arte. Casimiro, 2020  
Taranilla de la Varga, Carlos Javier. Breve historia del Barroco. Nowtilus, 2018
  Horari: 17h a 18:30h
Lloc: La Central (c. Mallorca), únicament presencial, aforament: 16 places

Preu: 150 € (10 sessions)

Aforament: 16 places

Condicions d'inscripció 
Els antics alumnes tenen un 5% de descompte.
En cas de no poder assistir al curs, s'haurà d'avisar amb un mínim de 48h d'antelació, en cas contrari, només es reemborsarà la meitat de la matrícula del curs.
Després de la primera sessió no es reemborsarà l'import del curs. 
La targeta de client és vàlida per als clients de l'Acadèmia.

Consultes: academia@lacentral.com / 935 504 614

Curs impartit en català

Imatge: Fragment de la pintura La trasfigurazione, de Raffaello Sanzio pintada entre els anys 1517 i 1520.