Programa

Sessió 1. Milicianes, putes i mestresses de casa. Consideracions preliminars
Marta Venceslao (UB-GRECS)
Aquesta primera sessió proposa un apropament a la construcció discursiva envers la categoria puta i a les formes en les quals opera aquest significant. Les figures de la miliciana, la puta i la mestressa de casa ens permeten explorar la construcció del fenomen de la prostitució com a dispositiu pedagògic, es a dir, com un instrument que instrueix i alliçona sobre l'ordre social recordant, en tot moment, l'existència de les fronteres que separen l'acceptable de l'inacceptable, i el preu que es paga per transgredir-les. Veurem que la màcula puta no només ve a advertir a la resta de dones dels perills que assetgen a aquelles que gosin traspassar el límit del moralment correcte i permès, sinó que també possibilita una separació aparentment incontestable entre les dones normals i les anormals, les bones i les dolentes. En nostre recorregut examina aquest joc dialèctic,  conjuntament amb el díptic víctima-culpable que acompanya l’estigma prostituta.
 
Lectures recomanades:
Arella, Celeste (2007) Los pasos (in)visibles de la prostitución. Virus.
Mac, Juno y Smith, Molly (2020) Putas insolentes. La lucha por los derechos de las trabajadoras sexuales. Traficantes.
Osborne, Raquel (Ed.) (2004). Trabajador@s del sexo. Derechos, migraciones y tráfico en el siglo XXI. Bellaterra.
Venceslao, M., Trallero, M. y Génera (2021). Putas, república y revolución.  Barcelona: Virus.
 
Sessió 2. Pànic sexual: repressió i estigmatització
Livia Motterle (GENI UB)
La construcció de l'estigma de la treballadora sexual està directament vinculada a la tradició higienista de forta empremta biomèdica i moral. Aquesta croada moral ha intentat establir el límit de què és decent, bo, normal i moral, responent a una obsessió que ha estat definida com a "pànic sexual". La normativització dels cossos a través de discursos i pràctiques sobre com, quan, amb qui i per què tenir relacions sexuals dicta regles morals que es fan especialment severes amb les treballadores sexuals, ja que encarnen de manera exemplar el paper de la dona indecent, contaminant i perillosa. Com i perquè la sexualitat és utilitzada per controlar i mediatitzar les relacions socials? Per què les treballadores sexuals constitueixen un blanc perfecte per als dispositius de control, càstig i victimització? Quin paper juga la moral en aquesta conducta punitiva? Sexualitat, treball sexual, moral, control i càstig seran els fils principals per teixir reflexions en aquesta segona sessió del curs.
 
Lectures recomanades:
Douglas, Mary (2007). Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo X.
Foucault, Michel (2019). Historia de la sexualidad. Madrid: Siglo XXI.
Lamas, Marta (2016). El fulgor de la noche. El comercio sexual en las calles de la Ciudad de México. Ciudad de México: Editorial Océano de México.
Neira, Montse (2012). Una mala mujer. La prostitución al descubierto. Barcelona: Plataforma Editorial.
Réal, Grisélidis (2012). El negro es un color. Barcelona: Bellaterra.
 
Sessió 3. Trobades i disputes en els feminismes jurídics: abolicionisme(s) i postures pro drets.
Dra. Paula Arce – Antígona (UAB)
La prostitució és una forma de treball sexual o és, al contrari, explotació sexual i violència? És el model abolicionista nòrdic l'única proposta feminista que existeix? És legal la prostitució? És il·legal? Alegal? Quins efectes té la prohibició de la prostitució? Aquesta sessió intenta donar resposta, des del terreny jurídic, a aquestes preguntes i ens acosta als models d'abordatge de la prostitució proposats des de diferents sensibilitats dins dels feminismes.

Lectures recomanades:
Berrocal, Carla (2015) Nadie avisa a una puta. Libros del KO.
Cobo, Rosa (2021) La prostitución en el corazón del capitalismo. Catarata.
De Miguel, Ana (2015) Neoliberalismo sexual. Catedra. 
Espejo, Beatriz (2009) Manifiesto puta. Bellaterra
Gimeno, Beatriz (2012) La prostitución. Bellaterra.
Gómez, Águeda (2015) El putero español. Catarata.
Holgado, Isabel (ed.) (2008) Prostituciones. Diálogos sobre sexo de pago. Icaria.
Lozano, Mabel (2018) El proxeneta. Alrevés.
Solana, Jose Luis y Acien, Estefania (2008) Los retos de la prostitución. Comares.
Tiganus, Amalia (2021) La revuelta de las putas. Random House España.
 
Sessió 4. Morfologia de l’exercici del treball sexual, feminismes i lluites.
Laura Labiano Ferré – Associació Genera
A partir de la diferenciació de conceptes com treball sexual, prostitució i tràfic d'éssers humans, plantegem una indagació sobre l'imaginari estigmatitzat promogut pels mitjans de comunicació (perfils de les dones, condicions de treball, equiparació de tràfic amb prostitució, etc.), per tal de contraposar-lo amb l'experiència d'atenció al col·lectiu de treballadores sexuals i amb les seves pròpies veus recollides durant els quinze anys de vida de l'Associació Genera. Tanmateix, plantejarem algunes reflexions al voltant de les formes d'atenció, però també de lluita conjunta, entre organitzacions por-drets i treballadores del sexe.

Lectures recomanades:
Serra, C. Garaizábal, C., & Macaya, L. (Coords. ). (2021). Alianzas rebeldes - Un feminismo más allá de la identidad. Bellaterra.
Barjola, Nerea. (2018). Microfísica sexista del poder. El caso Alcàsser y la construcción del terror sexual. Barcelona, Virus Editorial.
Juliano,D.. (2010). Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica.Ediciones Cátedra.
Despentes, Virginie (2009). Teoría King Kong. Penguin Random House.
Ziga, Itziar (2009). Devenir perra. Melusina.
Momoitio, Andrea (2022). Lunática. Libros del KO.
 
Sessió 5. La Cabiria i la Kelly: històries de prostitució a grans obres del cinema
Xavier González
Aquesta sessió proposa una diàleg amb el cinema per il·lustrar algunes de les consideracions exposades al llarg del curs. Concretament, examinem la representació de dues prostitutes protagonistes de dos grans obres de la història del cinema: Le notti di Cabiria, d’en Federico Fellini i The naked kiss, d’en Samuel Fuller (traduïdes al castellà com: Las noches de Cabiria i Una luz en el Hampa). A través d’aquest dos personatges -la Cabiria i la Kelly-, analitzem tant les formes en les que el cinema ha retratat les treballadores sexuals i les violències que viuen, com les representacions de l’estigma puta. Indaguem cinematogràficament com s’expressen les idees a través de les imatges a partir d’altres pel·lícules per conèixer a més prostitutes del cinema que també han deixat la seva empremta a l’imaginari col·lectiu.
 
Lectures recomanades:
Fellini, Federico, La dulce visión. Editorial Gallo Nero.
Narboni, Jean,Samuel Fuller, recorrido afectivo por la obra de un cineasta libre. Ed. El mono libre.
Gallego, Juana. Putas de película. Ed. Luces de gálibo.
 

Sessió 6. Cloenda. L’estigma puta com a centre de l’economia política capitalista: una invasió reaccionària a l’esquerra
Laura Macaya (GENERA)

L'avanç de l'extrema dreta en gran part dels països europeus no es pot entendre sense la necessària aliança entre els valors de les seves guerres culturals i els interessos neoliberals. La Recessió dels últims quinze anys fruit d'un capitalisme especulatiu i el desmantellament dels sistemes de benestar típics dels marcs neoliberals necessiten una rearticulació de les concepcions clàssiques de la feminitat. Per tal de poder assolir, de nou amb més intensitat, la reproducció social de treballadors i treballadores llestos per a ser explotats i de sostenir la desarticulació de les ja limitades certeses que aportaven els sistemes familiars i patriarcals en els marcs fordistes, calen feminitats que encarnin valors tradicionals i conservadors respecte al gènere i la sexualitat. Dones més a prop de "l'àngel de la llar" que de la puta... Està l'esquerra i alguns feminismes afavorint aquesta dona temorosa, puritana, poc disposada a assumir riscos per satisfer els seus propis interessos, a través de les postures abolicionistes del treball sexual i l'estigma de puta? En què consisteix i de què forma pot estar donant-se aquest fenomen? Està l'esquerra i part del feminisme sent còmplice de la reproducció material i simbòlica del neoliberalisme a través de l'estigma puta? Parlem-ne.

Calendari: Els dijous, 6 , 13, 20 i 27 d'octubre; 3 i 10 de noviembre 
Horari: 19h a 20:30h
Lloc: La Central del Raval

Preu: 90 € (6 sessions)