La cultura occidental té molt assumida i interioritzada la idea errònia que el tema de la solitud humana, una de les qüestions més fonamentals de la tradició literària, s’hi va incorporar sobretot a partir de l’arribada de la modernitat als segles XIX i XX.  La veritat és, però, que la solitud humana és ben bé consubstancial amb la pròpia tradició literària d’occident, tal com mostren, per exemple, obres fundacionals com L’èpica de Gilgamesh, «El llibre de Job» o La Ilíada.  Al mateix temps és ben cert que la presència de la temàtica de la solitud humana s’ha tornat cada cop més present a causa de fets històrics de gran transcendència com la Reforma Protestant de Martí Luter, l’eclosió del Racionalisme Continental de René Descartes o la crisi religiosa que va assolar Europa i Amèrica al segle XIX.  En aquest curs farem un resseguiment de l’emergència i el desplegament progressiu del tema de la solitud humana com a matèria literària des dels seu orígens fins els nostres dies.  Estudiarem el fenomen a través de tres obres mestres innegables, produïdes al llarg de gairebé un segle:  Memòries del subsòl (1864), de Fiódor Dostoievski; Solitud (1905), de Víctor Català/Caterina Albert; i «Buenos días medianoche» (1939), de Jean Rhys.

 

 

1. Orígens de la temàtica de la solitud humana a la tradició occidental.

2. Desenvolupament històrica i estètica de la temàtica de la solitud humana des dels orígens fins als nostres dies.

3. La filosofia de la solitud des de Plató fins a Hannah Arendt.

4. La solitud a les altres arts:  escultura, pintura, fotografia, cinema...

5. La solitud a l’obra de Fiódor Dostoievski (1821-1881).

6. Lectura de Memòries del subsòl.

7. La solitud a l’obra de Víctor Català/Caterina Albert (1869-1966).

8. Lectura de Solitud.

9. La solitud a l’obra de Jean Rhys (1890-1979).

10. Lectura de «Buenos días, medianoche».      

 

LECTURES RECOMANADES
 

—Fiódor Dostoievski, Memòries del subsòl, 1864, Labutxaca.

—Víctor Català/Caterina Albert, Solitud, 1905, Labutxaca. 

—Jean Rhys, Una vida sin ti, Debolsillo, un recull de quatre obres, que conté la novel·la breu «Buenos días medianoche» 1939.