Programa
A continuació les lectures del curs
Primera sessió (20 de gener) – El día del Watusi, de Francisco Casavella, a càrrec de Miqui Otero.
«A Fernando Atienza, un arribista más bien cómico y en las últimas, le encargan un Informe Confidencial acerca de uno de esos personajes oscuros que frecuentan indistintamente las páginas de tribunales y los ecos de sociedad de los periódicos. En un contexto de disolución de la democracia a golpe de escándalos políticos y financieros y de pequeñas y grandes claudicaciones, Atienza se dispone a repasar la historia de su ciudad y de su país».
Francisco Casavella (Barcelona, 1963 – 2008) és l’autor de les novel·les El triunfo (Premio Tigre Juan 1991, editada per Versal i recuperada per Anagrama), Quédate (1993), Un enano español se suicida en Las Vegas (Anagrama, 1997), El Secreto de las Fiestas (1997, nova versió 2006; Anagrama, 2018), El día del Watusi (2002-2003; Anagrama, 2016) i Lo que sé de los vampiros (Premio Nadal 2008, editada per Destino i recuperada per Anagrama). Els seus assajos i col·laboracions en premsa van ser recopilats en el volum Elevación, elegancia y entusiasmo (2009). La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, alemany, italià i holandès.
Segona sessió (3 de febrer) – Anna K, de Martí Rosselló (2025), a càrrec de l’editor Miquel Adam, i dels autors, Borja Bagunyà i Tina Vallès
«Remoguts per la vergonya, serem testimonis admirats de la nostra renúncia davant dels excessos i de les casualitats ultrades, sempre fascinats i sorpresos per les turbulències argumentals. I allò que acaba per emocionar és que, tot i que la desintegració física i moral és immensa, tot i que els cops d’atzar són inenarrables, l’autor i els personatges aconsegueixen mostrar unes ganes de resistir i de viure extraordinàries».
Martí Rosselló (Premià de Mar, 1953 – 2010) fou un poeta i escriptor en llengua catalana. Fou col·laborador del diari El Punt i de Radio Premià. Destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua. La seva obra poètica la trobem a Filmonogràfic (Oikos-Tau, 1980), Figures amb nom (L’Aixernador, 1995), L’amable abisme del record (1999) i Inventari parcial d’excuses per viure (Quaderns Crema, 2001). L’Editorial Quaderns Crema va publicar les seves obres narratives Anna K (2000) i Parella de tres (2003).
Tercerca sessió (17 de febrer) – Les planes /Las llanuras, de Gerald Murnane, a càrrec de l’editora Valeria Bergalli.
«Un jove cineasta arriba a una ciutat de l'interior d'Austràlia amb l'ambició de filmar la pel·lícula definitiva sobre la regió, un territori sense límits coneguts situat a la vasta zona central del país; la pel·lícula ha de revelar l'autèntica naturalesa del paisatge de les planes. Mentre es documenta per escriure el guió va coneixent la cultura de la zona, les complexes rivalitats i teories artístiques que van dividir les planes en el passat i els costums peculiars dels propietaris de les grans cases».
Gerald Murnane (Coburg, Melbourne, 1939) és considerat un dels autors australians més innovadors. Es va llicenciar en humanitats a la Universitat de Melbourne (1969) i, després de passar uns anys com a professor d’ensenyament secundari, des del 1980 va donar classes d’escriptura creativa en diferents universitats. La seva obra, difícil de classificar, se situa sempre entre el relat autobiogràfic, la ficció i l’assaig. Alguns dels seus llibres són Tamarisk Row (1974), A Lifetime on Clouds (1976), Les planes (1982), Landscape with Landscape (1985), Inland (1988), Barley Patch (2009), A History of Books (2012) i A Million Windows (2014). Murnane ha rebut, entre altres premis, el Patrick White Award (1999), el Melbourne Prize for Literature (2009) i l’Award for Innovation in Writing de l’Adelaide Festival Awards for Literature (2010).
Quarta sessió (3 de març) – Once tipos de soledad, de Richard Yates, a càrrec de l’editor Salvador Cristófaro.
«Once tipos de soledad es un conjunto de cuentos desoladores, descarnados y perfectos. Aquí no hay luz al final del túnel; hay en cambio tristeza, aislamiento y desamparo narrados con una honestidad salvaje y cristalina, electrizante y conmovedora, absolutamente memorable. La soledad de las ciudades, la mediocridad de las aspiraciones de clase media, la dificultad para verbalizar la decepción y el desencanto, la negación y el autoengaño son los temas que Yates toca, una y otra vez, en variaciones siempre resonantes al oído del lector contemporáneo».
Richard Yates (Nova York, 1926 – Birmingham, 1992) va treballar com a periodista i redactor publicitari. Abans de fer-se un nom com a narrador, va escriure textos per a altres autors. Gràcies als seus relats i novel·les com Vía Revolucionaria, finalista en 1961 del prestigiós National Book Award, i Las hermanas Grimes va arribar a impartir cursos d'escriptura en universitats com Columbia, Boston i Iowa. La pel·lícula Revolutionary Road (Sam Mendes, 2008) està basada en la seva opera prima i ha motivat una merescuda revaloració de la seva obra en tot el mon.
Cinquena sessió (17 de març) – Las bodas de Cadmo y Harmonía, de Roberto Calasso, a càrrec del poeta, assagista i traductor Edgardo Dobry.
«Calasso cree que las historias de la cultura pagana siguen vivas, y que hay que volver a contarlas, aunque "los modernos" las crean obsoletas y sin valor. ¿Cómo hacerlo? Renunciando al discurso erudito; entretejiendo, a partir de esas fuentes, un modo nuevo, fresco y envolvente, de decir esas historias».
Roberto Calasso (Florencia, 1941 – Milán, 2021) va ser president i director literari d'Adelphi, una de les editorials amb major prestigi internacional. A Anagrama va publicar La ruina de Kasch (2006), Las bodas de Cadmo y Harmonía (1990), K. (2005), El rosa Tiepolo (2008), La Folie Baudelaire (2011), El ardor (2016), La actualidad innombrable (2018), El Cazador Celeste (2020) i El libro de todos los libros (2024), els quals formen un ambiciós projecte. Aquests llibres, que poden llegir-se de mode independent i que alhora conformen una unitat coherent de pensament i visió, constitueixen una de les obres literàries més importants del nostre temps. Així mateix va publicar, també a Anagrama, els valuosos assajos Los cuarenta y nueve escalones (1994), La literatura y los dioses (2002), Cien cartas a un desconocido (2007), La marca del editor (2014) i Cómo ordenar una biblioteca (2021).
Sisena sessió (31 de març) – Els homes i els dies, David Vilaseca, a càrrec de l’escriptor i traductor, Esteve Miralles.
«Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d’aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d’agost de l’any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m’asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d’una autobiografia. Trobar-la —i trobar-me a mi mateix pel camí— ha estat un llarg procés ple d’interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans».
David Vilaseca (Barcelona, 1964 – Londres, 2010) va ser un escriptor i filòleg català. Es va llicenciar en Filologia per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2003 era catedràtic d’Estudis Hispànics i de Crítica Literària al Royal Holloway College de la Universitat de Londres, on estava especialitzat en literatura catalana i castellana. Va realitzar estudis sobre l’homosexualitat a les autobiografies (Queer Theory). El 2007 va guanyar el Premi Andròmina de Narrativa amb la novel·la L’aprenentatge de la soledat i, pòstumament, va publicar-se la seva obra narrativa completa a Els homes i els dies (2017).
Funcionament
El curs serà totalment presencial a La Central del Raval.
Les sessions són quincenals per poder dedicar-nos a la lectura. A cada sessió comentarem les lectures proposades en el programa. Per la primera sessió el 20 de gener s'ha de llegir El día del Watusi, de Francisco Casavella.
Les persones participants hauran d'accedir als llibres per compte propi i llegir-los abans de cada sessió.
Calendari: Els dilluns, 20 de gener; 3 i 17 de febrer; 3, 17 i 31 de març; 14 d’abril.
Horari: 19h a 20:30h
Preus
General: 95€ (6 sessions) / Ex alumnat: 90.25 € (6 sessions)
*Si ja has fet un curs de l'Acadèmia, la web et reconeixerà automàticament i se t'aplicarà el descompte a la cistella de compra. Si vols tramitar la teva matrícula presencialment a la llibreria donant les teves dades, comprovarem que ja has fet un curs amb nosaltres i t'aplicarem el descompte.
Aforament: 17 places
Condicions d'inscripció
Les inscripcions poden tramitar-se a través d'aquesta web o a la caixa de la llibreria.
Si t'inscriu's a través de la web rebràs un correu de confirmació amb el full d'inscripció i el rebut del curs. Si no l'has rebut contacta'ns a: academia@lacentral.com
Si no es pot assistir al curs, s'haurà d'avisar per correu electrònic a: academia@lacentral.com, amb un mínim de 48h d'antelació, el desistiment de la matrícula s’haurà de deixar per escrit. Si no s’avisa amb almenys 48 h d’antelació, només reemborsarem la meitat de l'import de la matrícula. El mateix dia del curs i un cop començat, no es reemborsarà la matrícula.
Els antics alumnes tenen un 5% de descompte.
La targeta de client és vàlida per als clients de l'Acadèmia.
Imatge: Jove decadent (1899) Ramon Casas
Consultes: academia@lacentral.com / 935 504 614
Gabinete
Novel·les de culte
Francisco Casavella, Martí Rosselló, Gerald Murnane, Richard Yates, Roberto Calasso, David Vilaseca
Miqui Otero, Miquel Adam, Borja Bagunyà, Tina Vallès, Valeria Bergalli, Salvador Cristófaro, Edgardo Dobry, Esteve Miralles
Fecha de inicio 3.2.2025
Fecha fin 14.4.2025
Horario 19h a 20:30h
Lugar La Central del Raval
Precios General: 95€ / Ex alumnado: 90.25€
Datos adicionales Los lunes alternos, 20 de enero; 3 y 17 de febrero; 3, 17 y 31 de marzo
Volem destacar un seguit de joietes literàries que no ens podem perdre, llibres que ens agraden especialment i que considerem del tot rellevants. Haurien de trobar el seu lloc entre els clàssics, ho voleu comprovar?