Ciència, tecnologia i política en el canvi d’època

Ens pot ajudar la ciència i la tecnologia a millorar el funcionament de la política?

Joan Subirats

Les democràcies contemporànies s'enfronten a un horitzó molt condicionat per canvis i amenaces de gran importància. La llista de reptes i riscos és llarga i ben coneguda. El que alguns anomenen “policrisi” està fent cada cop més difícil saber per on orientar les polítiques a desplegar per part dels poders públics. D'altra banda, la dificultat de contrastar el que apareix a cada moment com a notícia, projecta un vel d'incertesa i desconfiança que no propicia un debat fiable sobre causes, efectes i decisions a prendre. Mai com ara es disposa de tanta informació, de tanta capacitat tecnològica i de tant coneixement acumulat, i, en canvi, la democràcia afronta una manca d'acord significativa sobre el diagnòstic dels problemes que l'afecten i les  respostes que cal endegar.
 
Jorge Wagensberg deia, en un dels seus cèlebres aforismes, que la història de la ciència és la història de les bones preguntes, mentre que la història de les creences és la història de les bones respostes. Serveixi la cita per posar en relleu que ciència, tecnologia i política tenen objectius i orientacions diferents. Uns, els científics o tecnòlegs, mostren evidències, acumulen estudis i investigacions, reforcen cada dia que passa les potencialitats dels seus equipaments per tractar dades i fer propostes d’actuació. Altres, els polítics, estaran més o menys d'acord amb el diagnòstic segons siguin els valors que els guien, però el seu dia a dia és navegar entre tota mena de dificultats, interessos i pressions, cercant no les respostes científicament o tècnicament millors, sinó aquelles que es puguin aprovar al si de les institucions legitimades per decidir en nom de tothom.
 
Hi ha camins que permetin reforçar les decisions democràtiques sense caure en l’autoritarisme dels experts o en l’estricta aplicació de la tecnologia més avançada?