Programa (10 sessions)

1. El Partenó (S.V a.c.)
L'Atenes de l'època clàssica va aconseguir una pau i una prosperitat acompanyades de l'assoliment de la democràcia i del domini de la mediterrània. L'Acròpolis d'Atenes és la presència construïda d'aquest moment i el Partenó el representant simbòlic del temps victoriós.

2. El Panteó de Roma (S.II)
L'arquitectura de l'època imperial romana estava destinada a major glòria del programa dels emperadors. Circs, teatres, amfiteatres, etc. construïen el dictum famós: "panem et circensis". El Panteó d'Adrià en serà una fita imprescindible i un model pel futur.

3. Santa Sofia. Istanbul (S.VI).
La voluntat de Justinià de reconstruir l’imperi romà en clau cristiana el portà a inventar una idea d’espai i de ritu que donà com a fruit aquest edifici imprescindible.

4. La catedral de Chartres (S.XIII)
La nova economia urbana i el redreçament del cristianisme necessitaven un espai representatiu: la catedral, la casa del bisbe, que construís la gran idea de la nova teologia: "Deu és llum". L'abat Suger i Robert de Grosseteste en són els seus artífexs. La catedral de Barcelona en serà un reflex llunyà.

5. Santa Maria in Fiore. Filippo Brunelleschi. Florència (S.XV)
El sector de la construcció medieval, comandat pels gremis, es va mostrar incapaç de cobrir la capçalera de la catedral de Florència que Arnolfo de Cambio havia planificat un segle abans. Es necessita un canvi: l'arquitecte com a amo i senyor de les idees i de la construcció a l'avantguarda de les classes al poder: comença el Renaixement i l'encàrrec de la tomba dels Mèdici és un inici imparable.
 
6. Michelangelo Buonarrotti, arquitecte (S.XVI)
L'escultor més apreciat, el més desitjat per les corts italianes, també va ser arquitecte, malgrat la seva poca predisposició envers l'arquitectura. Va intentar elevar l'arquitectura a un fet místic des del platonisme, i en va obtenir notables resultats, amb patiments inclosos, que encara el van entronitzar més. Ecos del seu treball van arribar fins al palau de la Generalitat de Catalunya
 
7. La Roma barroca de Bernini y Borromini (S.XVII)
Dos rivals es van disputar l'hegemonia del Barroc a Roma. Bernini, brillant escultor, molt més introduït als cercles del poder i molt més hàbil a l'hora de seduir clients. Borromini, tímid i introvertit, només va voler ser arquitecte a la contra, negant qualsevol relació amb el món de l'espectacle barroc i aprofundint en la disciplina de l'arquitectura. El seu suïcidi és tota una mostra del final d'una època.

8. Crystal Palace. Londres, 1851. Joseph Paxton
La tècnica del ferro i el vidre, mostra evident de la revolució industrial que els ponts i els hivernacles anglesos exhibien, es va fer internacional amb el Crystal Palace de Joseph Paxton. L'èxit de l'edifici va iniciar una revolució que ha tingut un llarg recorregut en l'arquitectura europea del segle XX. Pot ser el Centre Pompidou, n'és el seu millor hereu.

9. El pavelló alemany de Barcelona, 1929. Mies van der Rohe
Les exposicions universals van facilitar l'aparició de propostes noves i experimentals on el programa era gairebé sempre alliberat de necessitats funcionals directes. El pavelló representatiu que Alemanya va presentar a Barcelona, és una mostra d'una modernitat que ha arribat a una síntesi cultural, política i arquitectònica inigualable de la mà de Mies van der Rohe. I a una sinistralitat preocupant.

10. El mercat de Santa Caterina. Barcelona (1996-2002) EMBT
Les propostes de l'arquitecte Enric Miralles ens porten a diferents síntesis de l'arquitectura del segle XX que explicarem. Gaudí, el lloc, la tipologia, la història, l'inacabat, la mort, etc. Així, una proposta a Barcelona podrà acabar el curs amb la brillant capacitat reflexiva del seu autor on tot és tornat a revisar.

Bibliografia

AAVV, Destination: Architecture. Pahidon, 2018
Martienssen, Rex D. La idea de espacio en la arquitectura griega. Ediciones Asimétricas, 2021.
Prestinenza, Luigi, Historia de la arquitectura moderna. De las vanguardias a nuestros días. Dom, 2021.
Sharr, Adam, Arquitectura moderna: Una breve introducción, Alianza, 2020.
Whitehorn, Harriet, Edificios emblemáticos del mundo, Blume, 2017.

Calendari: Els dilluns; 7, 14, 21 i 28 de febrer; 7, 14, 21 i 28 de març, 4 i 11 d'abril.
Horari: 17h a 18:30h
Lloc: La Central (c. Mallorca) / Zoom

Preu: 150 euros
*PLACES PRESENCIALS EXHAURIDES
**PLACES VIRTUALS DISPONIBLES

Funcionament
- El curs té dues modalitats: presencial i virtual.
- El professor durà a terme la classe des de La Central de c.Mallorca amb un nombre reduït d'alumnes (respectant l'aforament establert per llei) i la resta d'inscrits que no vulguin o puguin seguir la classe presencialment ho faran des de casa.
- Hem instal·lat càmeres i micròfons de manera que les persones que no hi assisteixin puguin veure, sentir i intervenir en la sessió. Si les normes decreten unes restriccions més estrictes, es farien només telmàticament.
- La versió online de cada curs es durà a terme mitjançant la plataforma Zoom.
- Uns dies abans de l'inici de les classes els alumnes rebran unes instruccions per accedir al curs i les claus de Zoom, de manera que, si algú té dificultats pot fer-nos consultes prèvies al dia de la classe.

Informació i reserves: academia@lacentral.com / 93 550 46 01

*Curs impartit en català

Les inscripcions només seran definitives una vegada s’hagi efectuat el pagament del curs.
Els antics alumnes  tenen un 5% de descompte. 
Després de la primera sessió, no es reemborsarà l’import del curs. En cas de no poder assistir al curs, caldrà avisar amb un mínim de 48h d’antelació. En cas contrari, es reemborsarà només la meitat de l’import. 
Si les circumstàncies ho requereixen, la programació dels cursos pot ser modificada. 
La targeta de client és vàlida pels cursos de l’Acadèmia.

Imatge: Nostalghia (1983), Andrei Tarkovski